20 juny 2017
La llambregada
Iu Forn
Recordo
perfectament el dia de l'atemptat d'Hipercor. I els mesos anteriors i posteriors.
Veníem d'una època en què la societat catalana sentia una enorme fascinació per
la situació a Euskadi. Les converses entrecompromesos sempre incloïen la frase "Ells sí
que tenen collons". Veníem d'unes eleccions europees en què Herri Batasuna
havia tret a Catalunya prou vots per omplir mig camp del Barça. Veníem d'una
rutina en què les amenaces de bomba eren habituals. Estacions de tren,
establiments públics... Se'n rebien a tots els mitjans. Veníem d'una època en
blanc i negre en què ja ni era notícia l'enterrament d'un assassinat per ETA.
En aquest cas la frase era "Alguna cosa deu haver fet". Sí, perquè
quan no hi veus més enllà del nas, justifiques les coses amb els arguments més
peregrins. Veníem de tot això i fa 25 anys vam topar amb la realitat. "La
culpa d'Hipercor va ser de la policia per no desallotjar", vam dir. En
part sí. I una sentència parla de negligència. Però si tu no vols una matança,
tu no poses un cotxe bomba carregat amb el màxim de mala folla per fer el màxim
de mal possible a l'aparcament d'un supermercat un divendres al migdia.
I recordo els dies posteriors. Sobretot una memorable
edició de L'orquestraque
van fer Jordi Vendrell i Jaume Lorés a Catalunya Ràdio. En un pim-pam van
arrencar la bena als ulls a qui encara es resistia a adonar-se de l'error que
arrossegàvem i que, com a societat, no havíem estat a l'altura de les
circumstàncies. I la pregunta és òbvia: ¿per què els catalans hauríem de
demanar perdó per un terrorisme aliè si Espanya encara no ha demanat perdó pel
franquisme i hi ha franquistes ocupant càrrecs públics? Bé, si Espanya vol
viure en el franquisme sociològic, és el seu problema. Jo no vull viure en un
país on hi hagi persones patint per culpa de la violència ni que algú la
justifiqui. I espero no estar sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario