19 juny 2017 (7) Mossos d'Esquadra

19 juny 2017

"Vam veure el fum que sortia de l’Hipercor i vam saber que alguna cosa grossa passava, érem els primers en arribar..."

http://mossos.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/noticia_hipercor

L'acció terrorista que va deixar 21 morts i 45 ferits al centre comercial va sorprendre un comboi dels Mossos d'Esquadra que anava cap a la Costa Brava

Ara fa 30 anys dels fets i recordar-los els entristeix el rostre, recorden el silenci dens i significatiu que els va acompanyar un cop es va acabar tot, incapaços d'explicar-se el que havien vist en aquell atemptat fatídic, el més tràgic que ha viscut mai la ciutat de Barcelona.

Era el 19 de juny de 1987, "sortíem un grup d’uns 60 mossos cap a la Costa Brava, on havíem de donar suport a la policia local de cada població durant el període d'estiu" recorda l’intendent Xavier Creus, i afegeix que "l'inspector Antoni Gallardo i jo érem al capdavant del dispositiu. En aquell moment el cos de Mossos d’Esquadra no tenia competències territorials, ens posàvem a disposició dels ajuntaments de cada població, els agents sortíem tots de Barcelona en comboi i distribuíem en les poblacions des de Begur fins a Cadaqués".

Aquella tarda el comboi de furgonetes, vehicles policials i motocicletes va aturar-se a 500 metres d’Hipercor. "Eren les quatre tocades" explica l’inspector Gallardo, "i hi havia molta retenció. Jo anava en el primer vehicle i vaig veure una columna de fum, recordo també un soroll molt fort i vaig trucar a la sala de coordinació per si sabien alguna cosa del que podia estar passant. Em van dir: s'ha rebut una amenaça de bomba a l’Hipercor... aleshores vaig saber que l'amenaça s'havia acomplert”. A partir d’aquí tot va canviar. “Tots els agents vam baixar dels vehicles, érem els primers en arribar i calia reaccionar amb rapidesa, en aquell moment no ens imaginàvem la dimensió de la tragèdia que acabava de succeir”, recorda l'inspector Gallardo.

El primer que van fer, explica el sots-inspector Lluís Martínez, "va ser acordonar tota la zona, els vidres estaven trencats i la gent sortia esfereïda de la primera planta de l'edifici, els ajudàvem a sortir, hi havia fum per tot arreu i la gent estava desorientada. Jo em trobava prop d'una porta que accedia al pàrquing, la fumarada que en sortia era impressionant, era del tot impossible accedir-hi. Vam haver d’esperar l'arribada dels bombers, van ser ells qui van entrar a la zona de l'aparcament i, aleshores vam veure la cara més negra de '’atemptat, els cossos i els ferits no paraven de sortir per aquella porta. La Creu Roja també havia arribat al lloc però hi havia tants ferits que els pujàvem a les nostres furgonetes per portar-los a l'hospital".

Els tres coincideixen en recordar la sensació d’impotència que van sentir en aquell moment i la força que van destinar per ajudar les persones que havien quedat atrapades. L'inspector Gallardo recorda que la seva dona estava embarassada de set mesos. "Em va dir que aniria amb la seva mare a comprar a l'Hipercor aquella mateixa tarda, jo era allà mirant la gent com sortia, buscant entre les cares, no hi havia manera de posar-me en contacte amb ella, en aquella època no hi havia telèfons mòbils. Afortunadament va canviar d’opinió i no va sortir".

Amb l'arribada dels agents del Cos Nacional de Policia “nosaltres vam decidir desallotjar dues torres que hi havia al costat del centre comercial per prevenció, ja que vam sospesar la possibilitat de que esclatés una altra bomba”, recorda.  "Vam treballar colze a colze amb el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Urbana, els Bombers i la Creu Roja durant moltes hores i, finalment, quan la situació va estar més controlada, vam reprendre el nostre camí".

Era de nit, expliquen, "vam col·locar tot el material que havíem tret de les furgonetes, vam pujar-hi i vam marxar en silenci, amb el cor encongit per tot allò que acabàvem de viure. Cap a al nostre destí per continuar treballant per la nostra gent”.