18 agost 2017
Els nivells d’alerta
Aquestes són les sigles dels nivells d’alerta antiterrorista
El Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol és qui té la competència
d’aplicar un augment o disminució dels diferents nivells
Des del 2015, en què es va actualitzar l’aplicació a 5 nivells,
s’utilitza un codi de colors, de menys a més: verd, groc, taronja, vermell i
negre
Les hores i dies posteriors a un atemptat terrorista se
sent a parlar amb més intensitat dels nivells d’alerta antiterrorista (NAA),
però què són aquests nivells? Qui els aplica? Amb quin criteri? Què comporten?
A Catalunya, fins ahir, estàvem en
nivell 4, que és el considerat de risc alt. En aquest nivell alguns agents de
policia fan el servei diari amb armes llargues (subfusells, metralladores i
altres armes de foc que o siguin pistoles) i amb més proteccions, com ara
cascos i escuts. S’augmenta el nombre d’agents, sobretot en esdeveniments
d’afluència massiva, com ara concerts, celebracions esportives i
manifestacions.
Durant les hores posteriors a
l’atemptat d’ahir a la Rambla ,
els accessos a Barcelona van estar estrictament controlats pels Mossos i no es
podia entrar ni sortir de la ciutat sense passar per aquests controls. Això,
que semblaria un augment de nivell, en realitat correspon al nivell 3, de risc
mitjà, en què augmenta l’activitat de la policia amb més agents en els mitjans
de transport i, com va ser el cas, en què s’estableixen controls de vehicles i
persones en autopistes i carreteres i, naturalment, es reforça la vigilància en
objectius terroristes potencials.
Després dels atemptats de l’11 de
març del 2004 a
Madrid es van aplicar els nivells d’alerta antiterrorista en el Pla de
Prevenció i Protecció Antiterrorista (PPPA), que és competència del Ministeri
de l’Interior, en concret de la
Secretaria d’Estat de Seguretat, com ara augmentar o rebaixar
el nivell d’NAA. Fins al 2004, els nivells d’alerta eren tres. El juliol del
2009 es va actualitzar el protocol i es va ampliar a 4 nivells amb dos graus
d’intensitat per a cadascun, alta i baixa.
Aquests van ser els nivells
aplicats fins al maig del 2015, en què es van eliminar els graus d’intensitat i
es van establir els nivells actuals: nivell 1, color verd, risc baix; nivell 2,
color groc, risc moderat; nivell 3, color taronja, risc mitjà; nivell 4, color
vermell, risc alt; nivell 5, color negre, risc molt alt.
El nivell 5 comporta mesures de
caràcter excepcional. S’activen al màxim tots els serveis i recursos
disponibles, inclosa la sol·licitud de suport de les Forces Armades. Arribats a
aquest extrem, l’exèrcit faria tasques de vigilància en infraestructures
crítiques i altres objectius estratègics. També podrien dur a terme
reconeixements aeris d’objectius no urbans i, paral·lelament, es podria
decretar una restricció i control de l’espai aeri.
A l’Estat espanyol, activar un NAA
concret és competència del Ministeri d’Interior i comporta unes implicacions
econòmiques importants. El criteri per aplicar un nivell o un altre es basa en
les informacions dels serveis secrets sobre amenaces i la vulnerabilitat
d’objectius terroristes potencials. Per avaluar l’amenaça es té en compte la
capacitat terrorista en tot moment, cosa encara més complicada del que ja és
des que els terroristes fan servir la modalitat d’atropellament massiu.
Aquests criteris no sempre són
influenciables per atemptats en altres països, encara que siguin veïns. Per
exemple, després de l’atemptat amb camió en una fira nadalenca de Berlín, el 19
de desembre del 2016, a
l’Estat espanyol es va mantenir el nivell 4 d’alerta.
Les diferents alertes del PPPA són
eines que l’administració aplica a la mateixa administració i que afecten les
forces i cossos de seguretat de l’Estat i a l’exèrcit. Tret de restriccions
d’accessos puntuals, no ha d’afectar la ciutadania. Però una pregunta lògica de
la ciutadania quan un atemptat la toca de prop és si pot col·laborar d’alguna
manera. Doncs sí, trucant al 112 per explicar qualsevol sospita relacionada amb
el terrorisme.
Defcon
No tots els països apliquen aquests nivells d’alerta. Als
Estat Units fan servir els Defcon, acrònim de ‘defense condition’ (“condició de
defensa”). L’ordre és invers, el nivell més baix d’alerta és el 5, que és el
d’una situació de pau. El Defcon 3 només s’ha aplicat en tres ocasions,
l’última, després de l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York. El nivell
2 s’ha aplicat en dues ocasions, en la crisis dels míssils amb Cuba i a l’inici
de la guerra del Golf. El nivell de Defcon 1 no s’ha aplicat mai.
Opinió.
El terrorisme d’origen yihadista ha tornat
a actuar al nostre país, en aquest cas a Barcelona i he tingut que deixar les
vacances per tornar a la meva estimada ciutat per col·laborar en tot allò que
molta gent sap que puc oferir.
Davant de l’allau de informació que apareix
sobre l’atemptat a Les Rambles i al desposar de molt poc temps per coordinar el
blog crec que serà mes adient oferir informació relacionada amb aspectes mes técnics
i no tant de informació general.
Com que he rebut moltes consultes sobre la
questió del nivell d’alerta, la informació que adjunto es una de les mes
complertes que he localizat en les últimes 24 hores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario