Reinserció fallida
Un any després d’haver-ne obert les
portes, el govern francès tanca el primer centre de desradicalització gihadista
La falta de col·laboració de
ciutadans i d’administracions locals contribueix al fracàs de la iniciativa
Un dels interns tenia vincles amb
un dels atacants del Bataclan i va intentar viatjar a Síria dues vegades
Els
serveis d’intel·ligència francesos controlen més de 18.500 persones residents a
França pels seus possibles vincles amb el terrorisme gihadista. Davant
d’aquesta amenaça interna, l’anterior govern socialista va fer de la lluita
contra la radicalització una de les seves prioritats. El setembre del 2016,
l’aleshores primer ministre, Manuel Valls, va anunciar la creació de tretze
centres de desradicalització, però només un va obrir les portes de manera
experimental. Un any després, aquesta instal·lació ja ha estat tancada. Això ha
fet que les polítiques franceses en contra de l’adoctrinament i a favor de la
reinserció siguin criticades pels seus escassos resultats.
Situat
a la localitat de Beaumont-en-Véron, a la vall del Loira, el centre de
Pontourny va començar a funcionar el setembre de l’any passat. Tenia una
plantilla de 27 empleats i podia acollir un màxim de 25 persones temptades pel
gihadisme. Els interns havien de ser joves d’entre 18 i 30 anys que no
haguessin estat condemnats per terrorisme però en els quals s’hagués detectat
una radicalització incipient. La seva estada era voluntària, rebien assistència
psicològica i seguien un pla pedagògic basat en l’allunyament i la reinserció
ciutadana i professional. Cap dels joves, però, no va seguir el programa fins
al final. De fet, el centre només va acollir-ne 9 i va quedar buit al febrer.
El 28 de juliol el govern va anunciar-ne el tancament definitiu.
Informe
crític
“Com
que el centre funcionava sota la base del voluntariat, la majoria dels
prefectes [els representants de l’Estat a les regions] no van col·laborar-hi i
no van enviar-hi residents”, assegura en declaracions a El Punt Avui la
senadora ecologista Esther Benbassa, que, juntament amb la conservadora
Catherine Troendlé, va publicar el 12 de juliol un extens informe –i força
crític– sobre les polítiques de lluita contra la radicalització a França.
A
més de l’escassa col·laboració de les administracions territorials, el centre
de Pontourny va tenir llastrat el seu funcionament pel rebuig que va rebre de
l’alcalde i dels habitants de Beaumont-en-Véron. Una oposició que va
accentuar-se pels episodis polèmics protagonitzats per alguns dels seus
integrants. Durant un dels permisos de sortida, Mustafa S., de 24 anys, va ser
detingut durant una operació antiterrorista al seu domicili en una localitat
propera a Estrasburg, al nord-est de França. Uns mesos abans d’haver entrat al
centre, havia intentat viatjar a Síria dues vegades i havia mantingut estrets
lligams amb un dels kamikazes de la sala Bataclan. “Després dels atemptats del
2015, el govern va accelerar la seva estratègia de lluita contra la
radicalització i va anunciar amb certa precipitació mesures complementàries”,
critiquen Benbassa i Troendlé en el seu informe. D’aquesta manera, van posar-se
en marxa iniciatives com el centre de Pontourny o les unitats de
desradicalització a les presons. Destinada a controlar els presidiaris que
presentessin un nivell de fonamentalisme més elevat, la iniciativa va ser
abandonada després que dos vigilants de la presó d’Osny (regió parisenca)
fossin agredits amb un punyal. “Quan reunim moltes persones radicalitzades en
un mateix espai, acaba convertint-se en una epidèmia”, afirma Benbassa, que
critica també l’elevat cost econòmic d’impulsar grans infraestructures.
L’Estat
francès va destinar l’any passat 8 milions d’euros a subvencionar associacions
especialitzades en la lluita contra la radicalització i el centre de Pontourny
va suposar una inversió de 2,5 milions. “Nombroses persones han creat
associacions vinculades a la prevenció de la radicalització per rebre fons de
l’Estat”, assegura la senadora ecologista, que denuncia l’escàs control públic.
De fet, el director d’una associació de Niça que col·laborava amb
l’administració en tasques de desradicalització va ser imputat a l’abril per
violació i per “pràctica il·legal de la medicina”. I tres pares de gihadistes
estan sent investigats per haver enviat diners d’una associació als seus fills,
que són a Síria.
“La
desradicalització és un miratge. El govern francès ha caigut en l’error de
pensar que els joves radicals eren com els adeptes d’una secta”, explica
Benbassa, que aconsella reemplaçar el terme “desradicalització” per lluita
contra l’adoctrinament o inserció social. “Acostumen a ser joves amb problemes
psicològics greus. Així que cal tractar cada cas de manera individual”, afirma
la senadora ecologista, que recomana al govern francès d’inspirar-se en els
dispositius posats en pràctica a Dinamarca i Alemanya.
“Ningú
a Europa té una vareta màgica. La desradicalització és una tasca complexa”, diu
Muriel Domenach, secretària general del Comitè Interministerial de la Prevenció de la Radicalització , en
una entrevista a L’Express. A la tardor es reunirà un comitè
interministerial per valorar noves iniciatives, com ara “crear estructures de
petita talla per vigilar persones sota control judicial”, diu. A França hi ha
2.600 joves i 800 famílies sota el seguiment dels professionals de la prevenció
del radicalisme gihadista.
18.500
persones són controlades pels serveis d’intel·ligència francesos pels seus
possibles vincles amb el terrorisme gihadista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario