28
agost 2017 (27.08.17)
Joan
Tapia
Rebel·lio
contra el terror i un gran desig de pau
Poc
després de les 17.30 hores vaig començar a pujar el passeig de
Gràcia des de la Gran Via, en sentit contrari a la manifestació.
Faltava encara mitja hora i vaig poder circular. Amb dificultat i a
poc a poc, ja que molta gent ja envaïa la calçada central i molta
més estava asseguda a la vorada.
L’ambient
era gairebé festiu, sense cap tensió.
Famílies
i grups d’amics es fotografiaven amb els mòbils. Banderes
espanyoles(totes
bastant iguals), (més i més diverses) i molts cartells blaus de «no
tenim por». Altres contra
la venda d’armes
o
la islamofòbia.
Un
em va sorprendre: «Ull per ull, tots cecs. Gandhi».
Resumia bé el to d’una concentració plural i pacifista. Un grup
exhibia una pancarta de llençol: «Sant Vicenç dels Horts no té
por». Un altre sostenia un cartell amb la foto del Rei i l’eslògan:
«Visca
Felip VI». Ningú
s’inquietava.
Hi
havia repulsa a l’atemptat de les Rambles, rebuig a les guerres i
un gran desig de pau. La concentració unitària va ser un èxit
perquè va quedar patent que, malgrat la tensió política que viu
Catalunya des de fa anys, la demanda
de normalitat ciutadana–dins
d’Espanya o fora d’Espanya– és gairebé unànime. I els
polítics, tret d’alguna excepció, han estat a l’altura.
A
l'altura
Ada
Colau ha
sabut ser una alcaldessa per sobre de qualsevol color. Felip VI ha
deixat clar que coneix bé l’obligació d’un cap d’Estat.
Mariano
Rajoy ha
vingut aquests dies a Barcelona més que en els seus gairebé sis
anys de govern, i va ser oportú dijous al desautoritzar les
crítiques –infames i oportunistes– a l’actuació dels Mossos.
I Carles
Puigdemont ha
conviscut amb dignitat i normalitat (excepte potser l’entrevista al
Financial Times, que hauria d’haver esperat) amb una situació
excepcional que l’ha obligat a manifestar-se al costat del Rei
i
el cap de Govern de l’Estat del qual es vol separar i que diu que
s’assembla a Turquia.
No
vull pintar el dia d’ahir de color rosa. Però sí posar en valor
el civisme plural de Barcelona. És clar, hi va haver xiulades al Rei
i a Rajoy. Si el 41% dels catalans volen la independència, tampoc és
tan estrany, tot i que alguna premsa digital de Madrid ja ho
magnifica i ho posa per sobre de la demostració de gran pluralitat
responsable que es va viure ahir. ¿Fins
a quin punt són representatives les xarxes socials? La
gent a qui vaig veure al passeig de Gràcia només demanava pau, no
semblava tenir cap afany de bronca.
Unió
i tensió
Barcelona
ha tornat a ser Barcelona. Ahir
va saber condemnar unida el terrorisme, tot i la gran tensió
política que existeix des de la sentència sobre l’Estatut
del 2010. Vaig
trobar a faltar, això sí, el record i les banderes dels països de
les víctimes estrangeres, entre morts i ferits, que hi va haver a la
Rambla. ¿Per què?
Poc
després de les sis vaig començar a baixar per la Rambla
de Catalunya. Terrasses
animades, però també gent que encara anava a la manifestació pels
carrers laterals. La Guàrdia Urbana va comptar 500.000 persones. I,
contra el que és habitual en aquests casos, no vaig trobar llargues
files d’autobusos aparcats als carrers adjacents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario