07 juliol 2017 (4) Revista TotalaSagrera (editorial) (opinió)

07 julio 2017

TotalaSagrera (número 170)

Editorial 170.

Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera

Diuen que el temps passa molt rápid, i la majoria estem d’acord. Tembé es cert que els veïns de tot el país, els de Barcelona i els de La Sagrera especialment recordem una data, el 19 de juny de 1987. Molts de nosaltres recordem on èrem i què fèiem, malgrat els 30 anys passats, ja que el cop viscut per tots va ser molt dur, el més durque havíem viscut en el nostre Estat fins aquell moment.

Un atenptat! Un salvatge e incomprensible atemptat de la banda terrorista ETA. Si ja de normal qualsevol crim d’aquest tipus no et deixa indiferent, què va significar per a nosaltres veure que veïns nostres, conciutadans que feien un acte tan habitual com anar a comprar, posaven punt a les seves vides. Alguns van posar un punt i final, els 21 morts. Altres van posar un punt i a part, els mès de 40 ferits entre lleus i greus. La resta d’afectats van posar un punt i seguit. Sigui com sigui, la vida ja no va ser igual per ningú d’ells, o perquè la van perdre, o perquè van quedar amb seqüeles físiques i psíquiques, així com els seus familiars, amics i coneguts.

Com a Associació de Veïns hem volgut retre homenatge i memòria a tots aquells veïns, i reunir totes les persones que volguessin recordar el 30 aniversari d’aquell fet dolorós, demostrant que ni les víctimes mortals , ni els supervivents i les seves families han estat oblidades. Per això hem comptat amb l’ajut del Joan Pallarés i l’Associació Symphocat per organitzar un acte senzill, obertt absolutament a tothom que hi volgui participar, sense fila d’honor, ni autoritats, sense discursos ni parlaments, amb una participació dels veïns a títol individual: els veïns dediquen un record als seus veïns. De tota manera ens n’alegrem totes dues entitats que altres entitats tamb´hagin organitzat actes per honorar aquells que patiren aquest cop tan fort.

Opinió:

Només em cal dir que ha estat un honor poder col·laborar en la organització dels actes que des de l’AAVV de La Sagrera se han portat a terme. Quan em van demanar un cop de má ja els vaig dir que seríen las dos mans i els dos braços, perque si 30 anys després encara els tenia operatiius era per fer coses com les que ells preparaven.

Sincerament, un honor i un orgull.

I compto amb tots i totes per preparar la exposició que inaugurarem el desembre d’enguany a Can Fabra. Estic segur que portará moltes respostes i moltes sorpreses.

Fins la propera.