14 julio 2017
Enric Nomdedéu
Hamlet el guanya la melangia per la
mort, quan pren entre les seues mans el crani exhumat de Yorick,
un bufó de la cort que coneixia i apreciava quan era menut. El crani és un
recordatori físic de com n'és de definitiva la mort. Hamlet mira directament la
cara de la mort, i ens dóna una observació sobre la malenconia i la seua idea
de la moralitat.
El que passa és que si preguntes... Gairebé tothom associa
eixa imatge del príncep mirant emocionat el crani, amb la famosa frase de «To
be, or not to be»; i no. Això passa en una altra escena que no té res a vore, i
«that is the question».
Sí, la qüestió és que la memòria no respecta ni els cranis
dels morts. De vegades de forma involuntària, perquè la memòria és com un
palimpsest, i de forma involuntària deformem la realitat, perquè en la pràctica
no recordem l'origen sinó la darrera vegada que ho vam recordar. Això passa amb
l'escena de Hamlet.
En altres casos, la tergiversació, la reinvenció de la
realitat, la manipulació del record, és voluntària, i en el pitjor dels
supòsits té intencionalitat perversa. Això és el que sempre ha fet el partit
popular amb les morts per la violència terrorista. Ho va fer de manera
dramàticament grollera aquell tràgic 11M, quan el govern, i contra tota
evidència, insistia en el fet que havia estat ETA, només perquè pensava que
electoralment els hi convenia. 1700 ferits i 191 cadàvers entre ferralla
retorçada. El PP no els va respectar, els va utilitzar electoralment. A
l'ajuntament encara hi queda un regidor que segueix mantenint que va ser ETA.
Este és el nivell de l'estultícia.
L'actual Presidenta de Madrid, entre Púnica i impúdica, no
va voler assistir a la cerimònia de l'aniversari de l'atemptat, quan era
Delegada del Govern, perquè la presidenta de l'Associació era la Senyora Pilar Manjón,
mare d'un dels morts, i que no li volia ballar els nanos al PP. Es negava a que
usaren els cadàvers per fer política, com era costum.
Miguel
Ángel Blanco era un jove regidor del PP al poble
d'Ermua. Com a venjança per l'alliberament d'Ortega Lara,
que va patir un calvari impossible d'imaginar, ETA el va segrestar. I va advertir
que el mataria si l'estat... Tant se val. Eren condicions impossibles, perquè
ja havien decidit assassinar-lo. I així
va ser. Esta setmana s'ha recordat allò que s'anomenà «Esperit d'Ermua» i que
va ser un punt d'inflexió respecte a la resposta ciutadana al terrorisme d'ETA.
Dos anys més tard, José
Maria Aznar apareixia
a la tele dient que tenia interés en què Espanya sabés que ell havia autoritzar
negociar amb el «movimiento vasco de liberación». Quan ho proposaven els altres
el PP insultava, greument.
Pocs anys més tard, hem sabut que el PP usava les donacions
a la Fundació Miguel
Ángel Blanco, per a finançar-se il·legalment, per guanyar il·legalment les
eleccions.
Ara s'indignen molt si en un ajuntament no es posa una
pancarta. A mi m'indigna molt més que usaren els cadàvers per a robar, per a
finançar-se, per intentar guanyar eleccions. Em produeixen una nàusea difícil
d'explicar.
Ja ho deia Mateu:
«Ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites!, perquè sou semblants a
sepulcres blanquejats, que per fora llueixen bonics, però per dintre són plens
d'ossos de morts i de tota immundícia»
Opinió:
Només
em cal afegir… collons !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario