19 juliol (15.07.17)
Mala administració
del dolor
El PP ha volgut convertir Miguel Ángel Blanco, brutalment
assassinat per ETA, en un màrtir amb capacitat de simbolitzar el dolor per
totes les víctimes del terrorisme. La maniobra presenta una certa semblança amb
l’exaltació patriòtica mitjançant la creació de la figura del soldat
desconegut, en el sentit que congrega l’honor de totes les víctimes del seu
bàndol; i que va omplir de monuments l’Europa d’entreguerres, sobre la
insistència dels quals, concretament a França, ironitzava amablement Josep Pla.
Aquesta pretensió permetria al PP monopolitzar la ferida que ha deixat el
terrorisme d’ETA, de manera que atorgués a aquest partit poders per gestionar
el cabal polític que es deriva d’aquella xacra i per dictar les normes dels
cerimonials de la memòria. Aquest procés ha estat i continuarà sent
problemàtic: el terrorisme és una herència d’estat, matèria sensible que no es
pot deixar en mans d’un sol partit.
El record del terrorisme i
l’exaltació patriòtica de les víctimes poden contenir elements tòxics, la presència
dels quals s’ha pogut detectar ara de bell nou, en el darrer enfrontament
institucional a Madrid, on, si no hi hagués tant de dolor, quasi es podria
parlar d’esperpent: la interpel·lació de la germana de Miguel Ángel Blanco a la
batlessa, dona Manuela Carmela Castrillo, exigint-li que honori amb grans
cartells el seu germà, no és exactament el que se sol entendre per refús
col·lectiu del terrorisme ni encaixa en l’ideal de pau com a homenatge a les
víctimes. És una transferència inapropiada del dolor personal.
No sé per què encara ens sorprèn la
capacitat del PP per superar-se en l’ús de la ignomínia creixent. Diríeu que,
després de la maniobra més bruta que s’ha organitzat a l’estat a costa del
dolor de les víctimes, qualsevol formació que entegui que la política ha de
contenir encara que siguin només unes gotes d’ètica hauria renunciat per sempre
més a incloure aquest dolor en les seves estratègies. No és el cas del PP, que
manipulà vergonyosament els atemptats d’Atocha amb finalitat electoral, perllongant
l’estratègia fins molt després amb la indefensió de Pilar Manjón. I és que
qualsevol perspectiva de regeneració d’aquest partit no té res per basar-s’hi.
La mateixa corrupció ens diu fins a quin punt és tan aliè als conceptes d’ètica
i moral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario